Llocs d'interès

L’ESGLÉSIA :  El temple inicial data de l’any 1388, era de trets gòtics i fou una concessió de l’Arquebisbe de Tarragona Arnau de Sescomes. L’església actual d’estil que s’apropa al renaixentista va ser construïda sobre l’antiga amb el permís del Arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i beneïda el dia 26 de setembre de l’any 1753, diada dels Sants Metges : Sant Cosme i Sant Damià, als quals fou dedicada. Es conserven unes talles de fusta dels Sants Patrons del segle XVII, donació del patrici reusenc Eduard Toda . Posteriorment es canvià l’advocació per l’ Assumpció de   la Mare de Déu.

esglesia02esglesia01

PONTS : Els dos viaductes construïts per salvar els barrancs dels Masos i d´en Seula, foren edificats per l’empresa constructora Mombrú, sota supervisió dels enginyers E. Maristany  i  J. Jornet Mas  i inaugurats el dia 4 de desembre de 1893. El del Barranc d’en Seula, anomenat pont petit, té 9 arcades, 151 metres de llarg, 34 metres d’alt, i 12 metres d’ull. El del Barranc dels Masos, anomenat pont gran, té 14 arcades, 218 metres de llarg, 36,7 metres d’alt  i 12 metres d’ull. Està considerat Patrimoni Industrial de Catalunya.

pont_patripontF

Durant la guerra civil espanyola, Duesaigües fou bombardejat per l’aviació nacional del general García Morato, ja que els ponts eren un important objectiu militar. Al final de la batalla de l’Ebre, a la tardor de l’any 1938 el pont gran fou dinamitat pels propis republicans per dificultar l’avanç del bàndol nacional. Reconstruït en finir la contesa, encara s’hi pot veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d’aquella desfeta. 

FONT DEL BARRANCÓ :  Antigament abastia d’aigua a  la població de Duesaigües.  Ubicada en una fresca raconada obaga al marge esquerre de la carretera T-313 al antic camí dels Porrerencs , pocs metres passat el pont gran. És un indret idoni per practicar-hi pic-nic en les taules i banquetes construïdes sota l’ombra d’ufanosos plataners. Des d’almenys inicis del segle XX  fou un lloc tradicional de reunió de la societat, on la gent s’hi trobava per passar-hi l’estona, beure’n aigua fresca i menjar-hi anissos.

FONT DE LA VILAMANYA: Brollador d’aigua localitzat en un replà a mig camí del Castell d’Escornalbou, en un bell paratge atapeït de pins i alzines. El nom es creu que ve del temps dels romans, evolució del topònim Vila Magna. L’any 1925 Eduard Toda va donar al poble les aigües d’aquesta font  i alhora va sufragar-ne la conducció fins a la vila. Fins les acaballes del segle XX fou la que proveïa d’aigua tot el veïnat. 

font-vilamanyafontqf

FONT MOLLA  : El nom li es degut a que la seva aigua és de mineralització dèbil i de poc sabor. Està situada sota la carretera que duu al Coll de la Teixeta a tocar d’unes granges en desús, just a la dreta  d’un entrador al poble.

FONT DEL BAIXADOR :    Tot i que sempre ha sigut anomenada Font de “l’apeadero” i  de que és terme municipal de l’ Argentera, l’aigua prové de la rassa   que fa de divisòria entre els termes d’ambdós municipis.  Com el seu nom indica es troba a l’esquerre de  la carretera que porta al poble veí, prop del baixador del tren. 

ELS RENTADORS: Construïts l’any 1942 per Ramon Calderó als afores del poble al camí del castell  d’Escornalbou; essent alcalde de la vila Joan Mestre Mestre. Espai patrimonial que conforma l’edificació de parets i teulada amb dues basses que es nodreixen de l’aigua del Barranc de l’Argentera. Fins als finals dels anys 70 s’utilitzaren de safarejos públics.

FONTS DE FORJA :   Fonts que es dedueix eren els punts on la població s’aprovisionava d’aigua quan fou conduïda des de la Vilamanya, ja que no existia   aigua corrent a domicili. Emplaçades, una sota els porxos de l’actual Ajuntament i l’altre junt a l’abeurador, daten de 1925 aproximadament. Les vigents, col·locades sobre repeus de pedra, són de forja fabricades per Roig y Hermanos de Vilanova i la Geltrú.

L’ABEURADOR : Cóm d’obra al carrer Planet per abeurar els animals de treball, que es tenien als estables de les vivendes, abans d’anar o després de tornar dels camps. Existent des del mateix temps que les fonts. 

FONT DELS OFICIS, FONT DE S.COSME I S.DAMIÀ, FONT DEL C/. DE DALT : Les tres fonts artístiques foren erigides pel paleta de Riudecanyes, Ramon Ribas l’any 1956, essent batlle Josep Mª Aragonès Mestre. La font dels oficis té en el seu frontal catorze rajoletes que representen els oficis de boter, paleta, forner, esmolet, xarcuter, fuster, pescador, pintor, remer i picapedrer. La font de Sant Cosme i Sant Damià la presideix un gravat d’aquests Sants fet per l’artista Duarte. La font del carrer de Dalt és un conjunt de pedra rústega en disposició d’arcada i jardineres adjacents.

CASTELL D’ESCORNALBOU : Sant Miquel d’Escornalbou s’assenta en el turó de Santa Bàrbara de 649 m. d’alçada, damunt de Duesaigües. El lloc apareix anomenat per primera vegada el 1153 com a fita del terme de Siurana. Cap el 1162 es començà a  construir per ordre del rei Alfons I el Cast com a Convent/Monestir de canonges Agustinians que el poblaren fins el 1574. L´església es construí l’any 1170 i fou consagrada  el 1240 per l’Arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat. El 1580 s’hi establí una comunitat de Franciscans recol-lectes. A principis del segle XIX el monument va ser saquejat durant la guerra del francès. El 1822 fou clausurat. El 1835 les edificacions sofriren els estralls de la desamortització de Mendizábal.  El 1843 passà a mans del vice-cònsol britànic a Tarragona, John Bridgman que ho comprà per explotar les mines de barita de la falda de la muntanya. Cap a finals de segle  l’adquirí l’il·lustre reusenc Eduard Toda i Güell que el restaurà segons el seu propi criteri com a vivenda personal, incorporant-t’hi torres i altres elements que no concordaven amb l’estil inicial del monument. L’any 1926, el Sr. Toda  el cedeix a l’Arquebisbat de Tarragona. L’Any 1941 es revenut, un mes abans de la mort de Toda, al comerciant, també de Reus Josep Mª Llopis i Borràs.  A finals dels anys 70 el conjunt monumental passà a ser propietat del Banco Urquijo.  Des del 1983 pertany conjuntament a la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

  castell02escornalbou

       

EL PANTÀ:  L’objecte de la seva construcció fou assegurar el reg de milers d’hectàrees de terrenys de cultiu del Baix Camp. L’any 1903 fou projectat per l’enginyer Gaietà Úbeda Sarachaga. Es col·locà la primera pedra el dia 4 d’octubre de 1904  per part del Ministre de Foment Manuel Allendesalazar. El mes d’octubre de 1907 s’abandonà tot el fet en l’antic emplaçament i es començaren les obres on avui està situada la presa, sota la direcció de José Pérez de Petinto i Losada . La paret tenia una alçada de 35,50 m. una longitud de 220 m. i una amplària, en la seva coronació, de 2,60 m.  Inicialment tenia una cabuda de 2,9 milions de  metres cúbics d’aigua. Les obres de construcció es van enllestir l’any 1916 i va entrar en funcionament el 1919.

El novembre de 1991 s’inaugurà el recreixement de la presa fins els 51m. d’alçada i 234,8 de llargada que suposà arribar als 5,32 milions de metres cúbics d’aigua embassada.

panta01panta

EL CANAL  La boca sud  del túnel del canal del riu Siurana de 6.397 m., desemboca  al Barranc dels Masos, sota el coll de la Teixeta. Es construí per garantir suficient cabal per omplir el Pantà de Riudecanyes. L’obra es començà  l’any 1934 sota la direcció de l’enginyer Joaquim Blasco i s’inaugurà el dia 28 de maig de 1949. Té una secció de canal de 2 m. d’alçada  per 1,65 m. d’amplada i una capacitat de 4 m3 per segon.  

Subscriure a